DRET A LA VIDA

Avui, el professor de matemàtiques i filosofia de batxillerat, el senyor Martí i Roca ens ha fet una xerrada sobre el dret a la vida. El seu objectiu en aquesta sessió, com ens ha dit al principi, era fent-se pensar. 

Professor Martí Roca

Ens ha començat fent-nos una pregunta:

Que és un ésser viu de la espècie humana?

I... a partir d’aquí ha fet la primera part de la sessió. Nosaltres som éssers vius de la espècie humana i , en canvi, un embrió és un ésser humà viu de la espècie humana no nascut.

Quan vam passar a ser éssers vius de la espècie humana?

El dia que vam néixer vam ser éssers nats, i quan no hem nascuts som éssers no nats, dos mesos abans de néixer som éssers vius de la espècie humana.

Diferència entre un mòbil i nosaltres?

Un mòbil, per exemple, és un ésser inert, i la diferència entre nosaltres és que som éssers vius.

Què és un mort?

Un mort es un ésser humà mort.

Tot això són preguntes de sentit comú com:

Quan una truja pareix que pareix? Un porquet

Són preguntes fàcils, però si no fas servir el sentit comú no ho són, preguntes com aquestes és la que ens ha fet durant tota la primeta sessió. Ens ha dit que tu a una embarassada no li preguntes si és un porquet o cabrit, sinó, si és nen o nena. Una dona ja porti embarassada un dia, una setmana o tres mesos al seu ventre porta un ésser viu de la espècia humana no nat.

Hi no hi ha ningú que pugui privar a aquell ésser de néixer ja que es el seu dret.  Tot és sentit comú. L’avortament es una opció molt extrema en la què estàs privant a un ésser de poder viure.

Ens ha fet una pregunta amb una resposta una mica xocant per nosaltres però que es veritat, la pregunta és: Quina diferència hi ha entre matar un mosquit o matar a un gos? Cap ( des del punt de vista ètic i filosòfic ) el que passa és que nosaltres ens muntem les nostres diferències.

La segona part de la sessió ens ha parlat de la eutanàsia ( paraula que prové del llatí ), que significa mort dolça i el contrari d’eutanàsia és la mala mort.

Un exemple, seria el d’un avi malalt que està molt malament.... I algú pot pensar, l desconnectem ( de les màquines que el mantenen amb vida ), però aquell ésser que ho diu no pot privar el dret a la vida a ningú, a més que si ho fes seria homicidi, per tant, un assassinat. 

La vida de principi a final es inviolable.

L’ésser humà sigui nat o no nat té dignitat pròpia i és un ésser viu de la espècie humana. Ningú te pot treure-li la vida a algú, ja que aquella persona té dret a viure. 

CÀRITAS

Ja queda poc per acabar el crèdit de síntesis i per finalitzar el senyor Pere Pujolas professor de la Universitat de Vic i col·laborador de Càritas Girona ens ha fet una sessió amb la idea principal de explicar el que fan a Càritas amb l’objectiu que entenguem la labor que estant fent.

En aquesta sessió ens ha explicat el servei de sistema d’acollida que està ates per professionals, assistents socials, etc.. que tenen l’objectiu d’acollir i ajudar a les persones més necessitades que hi van a reclamar ajuda o alguna solució per poder tirar la seva vida endavant i poder aconseguir un treball digne per poder mantenir la seva família.

Ens ha explicat la situació de la pobresa a  la província de Girona, ens ha donat unes estadístiques que deia que en el 2014 Caritas va acollir 1315 persones i, que de cada 10, 6 n’eren immigrants i 4 eren d’aquí.

De tota la gent estrangera que ha ates Càritas el 77%  tenien permís de residencia i l’altre 21% són irregulars és a dir no tenen permís, també hi ha un 2% que no tenen cap mena de documentació.

Dels 1315 el 77%  tenen vivenda normalitzada, el 16% comparteixen vivenda, el 3% viuen en garatges o barraques,  el 2 % en centres d’acollides, 1% en una pensió i per finalitzar l’altre 1% en el carrer.

Càritas te l’objectiu d’ajudar a la gent a través dels següents serveis: 

-          El d’acollida: Que consisteix en donar sostre a la gent que no s’ho pot permetre.

-          Ser gran en dignitat: A través d’aquest servir volen fer veure a la gent gran que tene molta dignitat.

-          Apadrinar un avi: Aquest servei es per gent de 15 i 16 anys que consisteix en apadrinar un avi i anar-lo a visitar un cop per setmana així poder-li fer companyia.

-          Intervenció educativa: Aquells nens que tenen dificultats amb l’aprenentatge d’alguna llengua poden anar al centre per  consultar dubtes.

-          Pisos acolliment temporal: Et donen una vivenda que comparteixes amb algu i de menntres pots estar buscant treball o aprenen algun idioma.

-          Aliments: Es un dels sistemes més comú ja que la gent que pot dona aliments i després Caritas els reparteix a la gent necessitada.

-        Reutilització de roba: Caritas donà roba a la gent que no s’en pot permetre comprar.

Càritas està fent un gran servei en aquests momemts, és cert que la crisis età afectant a moltes famílies i Càritas té la finalitat de ajudar-les, els hi donà menjar, roba i als que ho estàn passant francament malament els hi donen un sostre propi. Sense associacions aixì, la crisis estaria afectant encara  a moltes més persones.

ELS CRISTIANS PERSEGUITS

La marta a l'inici.

Avui la Marta Garcia ens ha fet un conferència sobre la Ajuda a la Iglesia

Necessitada ( AIN ). Aquesta associació construeixen cases i esglésies, actualment ajuden a 1 de cada 10 sacerdots en tot el món. Col·laboren en la formació de seminaristes religiosos i laics, publiquen i distribueixen material catequètic com la bíblia. Aquesta bíblia ha estat traduïda a més de 180 idiomes i n’han repartit més de 51. Els hi donen transports als sacerdots perquè puguin arribar a tot arreu. També distribueixen mitjans de comunicació perquè la paraula de Déu arribi a tot arreu. I proporcionen ajuda als refugiats ( actualment n'hi ha 200 milions )

La bíblia traduida a diferents idiomes.

Aquesta és la creu
que porten al canell.

La Marta ens va explicar que els cristians que viuen a els països com l’Iraq, Síria, Egipte... pateixen discriminació i s’han de identificar amb una creu que tenen tatuada al canell. A l’Iraq els cristians que hi vivien abans de 2003 eren 1 milió, ara en són 200.000.  Abans del 2003 els cristians se’ls identificava com una societat inferior, però era acomodada, ja que tenien bones formacions en educació i ensenyament.

Ara els cristians que viuen en aquests països viuen en camps de refugiats, i constantment amenaçats, els hi han pres tot; la casa, els béns, a alguns fins i tot els fills... I cap que esta al camp de refugiats ha renunciat a ser cristià, ja que l’únic que els hi queda ara és Déu i la seva fe.

Mapa que representa la persecució religiosa
Lila: Molta
Vermell: Mitjà

Aquestes coses que fan l’EI i Boko Haram que maten en nom de Déu no pot passar, no poden fer aquests genocidis,  això no es propi de un món desenvolupat i menys de una societat més o menys estable. A alguns països encara existeix la persecució religiosa i això els governs ho permeten quan ho haurien de prohibir, i a sobre alguns governs ho financien. Tampoc l'hi donem molta importància, com que no passa aquí no ens en preocupem, però cada dia moren 2000 persones a mans de Boko Haram. 

L'EI assassinan a un grup de no fidels.

CONCERT LACOTE

Avui ens em reunit tots per poder assistir a un concert( a l'aula magna) de Lacote, el grup estava compost per en Mauricio que era el guitarrista i Maria Herrera que era la cantant, aquests dos representaven la musica del famós cantautor de Chile Victor Jara
Victor Jara era un cantautor que va néixer 28 de setembre de 1932 i va morir 15 de setembre de 1973.


Victor Jara cada any el recordem amb un concert espectacular a Chile i aquest 2015 hi  va cantar el cantautor Pedro Aznar, de nacionalitat Argentina.


De petit era molt pobre, el seu pare era camperol i la seva mare també, però alhora era cantautora popular, tenia 4 germans i ell era el menor de tots, el seu pare era alcohòlic i molt agressiu amb la seva mare, Victor no acceptava al seu pare i no el va perdonar mai . Al cap de un temps Victor i la seva mare van anar a viure a Santiago ( la capital ) ja que la seva germana estava ingressada a l'hospital per causa d'una cremada amb aigua bullint.

Als 20 anys Victor es va fer music gracies a un anunci que va veure, va anar a fer un casting i el van acceptar, quan formava part del cor, va conèixer una ballarina que,5 anys més tard seria la seva dona. Victor va aconseguir una guitarra i va recopilar cançons del camp.

Victor es va casar amb Joan Tarder i hi tingué dos fills.

Victor Jara era professor de la USACH i va ser assassinat per els militars 15 de setembre del 1973 a l'edat dels 40 anys

Aquests dos cantants ens han cantat 7 cançons d'aquest autor que la seva idea era representar la realitat

CONCERT LACOTE

Cançons:

1- ARADO - Aquesta canço explica la infància de Victor i l'escriu pensant amb el seu pare.
Un tall de la canço



2- EL CIGARRITO- Versos que va recopilar dels camps.
Joan Manel Serrat va fer una versió.

3- LUCHIN -Canço que reflexava l'entorn de luchin

4- APARECIDO -  Li dedica al Che Guevara l'any 1967 i va ser llançada uns messos avanç que  el van assassinar

5- CUANDO VOY AL TRABAJO- Va escriure l'any 1973 uns messos abans de morir i la va dedicar a un amic seu que va morir al març

6-EL MANIFIESTO -

7- DEJA A LA VIDA VOLAR- La va dedicar a la seva dona

8- TE RECUERDO AMNDA -


La conclusió que em tret d'aquest concert és que la música pot tenir molt de significat amagat en les seves lletres, també ens pot ajudar a concentrarnos amb els nostres sentiments i records i et pot d'escriure com és la realitat i veure la vida d'una altreb manera

LA MÚSICA PER CANVIAR EL MÓN

Avui pel matí hem pogut gaudir del documental "get up stand up " que parla de com la música pot canviar la manera de pensar de la gent. El documental tracta sobretot la música de protesta, que mou a unes masses impressionants de persones.

Bob Marley durant un concert.

En el documental surten alguns cantants importants que van col·laborar en la música de protesta com ara Bob Marley ( el documental porta el títol de la seva canço "get up stand up")  Bruce Springsteen que es va afegir en el tema de protesta sobretot durant la guerra del Vietnam, també hi va participar el famós cantant de la antiga banda els Beatles John Lennon, i Bob Dylan que va fer unes quantes cançons sobre aquest
tema (el de protesta) però finalment se'n va deslligar en el seu nou disc.

L'art es la manera més antiga de manifestar-se, i així es com ho van fer aquests cantants. La música de  protesta també va tenir molta importància quan Martin Luther King estava lluitant contra el racisme als
Estats Units, també durant la guerra del Vietnam, quan molts cantants defensaven la pau i deien el "NO" a la guerra a través de la música.

Les conclusions que en traiem són que la música és un mitja que atreu a moltes persones, que et fa pensar i et fa reflexionar sobre les coses que fas o que fan. També que la musica es un bon mitja per manifestar-se ja que a la gent li agrada.

PERIODISME DE GUERRA

Ahir a la tarda ens varen posar un documental que tracta dels periodistes a les guerres, en concret del periodista català Miguel Gil Moreno que va morir a Sierra Leone víctima d'una emboscada . La seva mort va ser el punt de partida a aquest documental.

El periodista Miguel Gil era un advocat des del 1993, quan de cop a marxa amb moto fins a Croàcia, on estaven en guerra ( guerra dels Balcans ). Va viure dos anys a Mostar ( Bòsnia i Hercegovina ) on enviava cròniques de guerra a diaris com La Vanguardia i El Mundo i a la cadena SER.  Poc després, al 1995 va començar a treballar per l'agència Associated Press.

Aquí podem veure en Miguel al seu escriptori a Mostar.

El 1999, amb dos periodistes francesos va anar a Txetxènia, on els periodistes no podien entrar.

Miguel a Sierra Leone

El maig d'aquell mateix any va viatjar a Sierra Leone on va ser víctima d'una emboscada en que moriren ell i el seu company Kurt Shork. Al 2002 la seva família va crea la fundació Miguel Gil Moreno.







Durant la seva trajectòria professional com a periodista va guanyar premis importants
com ara :
- 1998 : Premi Rory Peck
- 2000:  Premi de la Royal Television Society al millor càmera  i productor
- 2000:  Premi Mohamed Amin
- 2001:  Premi Luka Brajnovic, de la Universitat de Navarra

La feina que fan els periodistes de guerra és molt important, ens informen de tot el que està passant en aquells països que ningú vol anar a causa de les guerres. És veritat que potser tots no ho expliquen tot, o només expliquen la part que els interessa, però la majoria de periodistes expliquen amb total sinceritat el que esta passant, a través de les fotos i els vídeos gravats.


Si no hi haguessin periodistes de guerra no sabríem el que estaria passant , o no sabríem que passa.
Un exemple d'ara a l'actualitat són els periodistes que estan a Ucraïna i ens informen de la situació, també ho són els que esta a Siria, Iraq, Palestina....





Gràcies a tots els periodistes de guerra per mantenir-nos informats!!

DIARIS DE LA COCAÏNA

Ahir dia 24 de març, ens vam reunir tots a la sala d'actes per veure un documental anomenat "Diaris de la cocaïna".

El 2008 la cadena anglesa BBC va contractar a  l'Alex James perquè fes aquest documental.
Alex James va anar a Colombia invitat per el seu president, Álvaro Uribe, per analitzar i investigar els problemes de la droga en el món actual.

Aquí podem observar el títol del documental.

Durant el documental el protagonista te la ocasió d'entrar en el negoci de la droga tractant amb agricultors i assassins a sou, va entrar en presons que els presos eren empresonats a causa de la venta y consumició de droga específicament la cocaïna també  es va infiltrar en la policia colombiana per veure com treballaven i per finalitzar es va reunir amb el president de colombia per parlar sobre aquest greu problema i intentar-lo disminuir.


La conclusió que em tret d'aquest documental ha estat:
- Hi ha molta gent que sense els diners que produeix el negoci de la cocaïna no podria viure.
- Hi ha moltes coses que s'han de veure en primera persona és a dir profundament perqué costa molt parlar d'aquests temes sense saber molt.
- També és dolent provar aquest tipus de drogues, perquè et tornen addicte i et canvien la vida.